"When Princess Europa was kidnapped by Zeus in bull’s disguise, her father, Agenor, King of Tyre, sent his sons in search of his lost daughter. One of them, Cadmon, sailed to Rhodes. In Delphi he asked the Oracle about his sister’s whereabouts. On that specific point Pythia, true to her habit, was evasive -but she obliged Cadmon with practical advice: "you won’t find her. Better get yourself a cow, follow it and push it forward, don’t allow it to rest; at the spot where it falls from exhaustion, build a town".
Zygmunt Bauman



divendres, d’abril 11, 2014

#EUdeb8: un inici

Algunes informacions que han anat sorgint arrel del últim diàleg ciutadà a Brussel·les (les meves dues primeres cròniques estan penjades aquí i aquí).

Començant amb el vídeo que va cloure l’acte: ‘el so d’Europa’. Una paraula en la llengua que volguessin cadascun dels convidats. Una iniciativa visual i ben pensada, un ‘clin d’oeil’ a la riquesa cultural europea. L’acte va deixar patent la creixent autoritat del anglès per damunt de les altres dues llengües de treball de la UE (el francès i l’alemany). Una política lingüística que està per veure si segueix (o no) el proper col·legi de Comissaris. Podeu llegir al respecte als articles del Jean Quatremer, o el debat entre blocaires europeus fa un parell d’anys.  


L’acte va ser la metàfora d'un ‘mini-parlament europeu’. Va quedar patent l’esforç dels organitzadors per anar més enllà de les relacions públiques i la comunicació institucional, amb un planning detallat de grups de treball, i uns objectius que es van anunciar al principi. Un full de ruta amb sis temàtiques. Una aproximació professional a un acte amb més d’un centenar de participants.

Per la meva banda vaig implicar-me en la temàtica ‘drets i ciutadania europea’. Uns #dretscompartits que la Unió Europea s’esforça en transmetre i que inclouen el dret a la mobilitat, el dret a fer peticions a les institucions europees, el dret a la protecció diplomàtica a les ambaixades de qualsevol estat membre, el dret a iniciar legislació mitjançant la iniciativa ciutadana europea...

Les tres conclusions/suggeriments del grup de treball: 
  1. El repte de la informació (des del llenguatge jurídic que utilitzen les institucions per difondre els drets i deures que atorga la ciutadania europea, fins a les llacunes de coneixement i la falta de llegibilitat)
  2. El repte de la competència jurisdiccional (es va subratllar la feblesa dels mecanismes actuals per penalitzar aquells països que vulneren els drets de la ciutadania europea). Una mancança que precisament guarda relació amb la recent iniciativa per crear un sistema de ‘càstig’ en aquells casos excepcionals que un estat membre vulneri l’estat de dret.
  3. El repte de l’apropiació per part dels ciutadans. Sense un reconeixement mutu (identitat compartida), l’existència de drets compartits perd força. Un problema doncs que lliga falta d’identitat europea, amb feble desplegament dels drets.
Tres idees que podrien inspirar una sèrie d’iniciatives polítiques a nivell europeu. Aquest era l’objectiu de la trobada, i la sensació és que els ciutadans, experts, activistes, vàren fer la seva funció: detectar un seguit de pistes per una política europea més propera. Seguint aquesta línia valdrà la pena veure quina utilitat i quin ús en faran les institucions europees. Es publicarà un informe de conclusions? Es distribuiran als principals responsables dels directorats generals que tracten aquests temes? Es farà un seguiment més ambiciós que pugui tenir ramificacions fins i tot en l'àmbit legislatiu?

Aquesta és en el fons una de les claus: la participació activa suposa una continuïtat, fer visible l’aportació específica que faci la ciutadania. Sense compromís durable, la percepció d’una escolta honesta es dilueix. Al final del acte, la comissària Viviane Reding – l’estàndard de la cinquantena de debats que s’han organitzat fins ara - va voler deixar patent que aquests diàlegs no s'acaben. Que l’any vinent seguirien. Un ‘inici’, enlloc d’un final. Per això vaig triar aquesta paraula. Esperem que així sigui.  



PD: recomanar el seguiment que van fer en Xavier, la Isabel i la Carme.
PD2: moltes gràcies a la Comissió Europea a Barcelona per convidar-me.    

(UPDATE: 14.04.14, tal i com varen anunciar la Comissió ha publicat un document que recomano (PDF) amb les conclusions del debat)