"When Princess Europa was kidnapped by Zeus in bull’s disguise, her father, Agenor, King of Tyre, sent his sons in search of his lost daughter. One of them, Cadmon, sailed to Rhodes. In Delphi he asked the Oracle about his sister’s whereabouts. On that specific point Pythia, true to her habit, was evasive -but she obliged Cadmon with practical advice: "you won’t find her. Better get yourself a cow, follow it and push it forward, don’t allow it to rest; at the spot where it falls from exhaustion, build a town".
Zygmunt Bauman



dissabte, d’octubre 17, 2015

Trobada Bloggers Brussel·les

Els dies 14 i 15 d’octubre, juntament amb un grapat de bloggers, vàrem assistir a un working seminar per discutir com millorar la comunicació de les institucions comunitàries. Una temàtica on els professionals de les institucions europees a Espanya i Catalunya han exercit un cert lideratge des de 2009.


Aquest és el logo de la presidencia espanyola a la Unió Europea del 1989, amb l'obra de Tàpies. Com encara no hi havia internet una de les poques rèpliques es la que es veu quan s'accedeix a la sala de premsa d'Espanya, al Consell Europeu. Del logo d'aquella presidència no queda rastre ni als buscadors. Tan aprop i tan lluny, 25 anys després.

Espanya i Catalunya han perdut soft power. D’estat amb momentum exportador d'idees i líders, a estat sense capacitat d’influenciar el debat europeu. Una crítica que s'aplica a diversos àmbits. La comunicació institucional europea n'és una excepció. En aquest terreny Europa ha seguit força la estratègia dels responsables de la Comissió i del Parlament a Madrid i Barcelona. Des de comptes de twitter institucionals però reactius, fins a debats ciutadans (el primer es va fer a Cádiz), des de utilitzacions de infografies per cada projecte legislatiu, fins a defensar de forma decisiva la parlamentarització de les últimes eleccions europees, des de chats amb funcionaris per explicar el Plà Juncker fins a concursos de relats europeus per estudiants de periodisme. Una comunicació més oberta, partint de la idea que Europa pateix un dèficit de legitimitat i d'eficiència (¿Quién reconquista a quién?).


Amb retrospectiva, les institucions europees han realitzat una mutació important. Una transformació en cinc anys que ha permès millorar tres eixos: bi-direccionalitat, interactivitat i transparència (seguir avui en dia totes i cadascuna de les emenes és relativament fàcil, i el Parlament Europeu és una de les tres institucions mundials més seguides al TW). Una feina que pot tenir doble impacte amb una generació de funcionaris i líders capaços de parlar d'una Europa integrada i solidària amb la suficient empatia per mobilitzar la ciutadania. Una missió triple d’aquí a 2019 que probablement marcarà la pròxima estratègia comunicativa: politització, convicció i regeneració.  
 
Alguns dels resums de les jornades de treball a les que he anat acudint:  
- Parl. Europeo - Noche electoral (2014)
- Closing Citizen's Dialogue (2014)
- El Parlamento Europeo y las Redes Sociales (2010) (crónica 1, 2, 3, 4).

PD: Van treballar amb nosaltres durant el seminari: Jaume Duch, director de Mitjans i portaveu del Parlament Europeu, Laia Martínez, audiovisual press officer al Parlament, els eurodiputats Javi López, Ramon Tremosa i Javier Nart, la Esther Arauzo-Azofra, Press Officer responsable canvi climàtic del Consell Europeu, l’Amadeu Altafaj, delegat la Generalitat de Catalunya davant de la UE, els periodistes Albert Segura i Laura Pous, en Manuel Szapiro (membre del gabinet del vicepresident d'Unió Energètica, Maros Sefcovic), en Pablo Pérez (de l'equip de Social Media de la Comissió Europea) i en Luis Miguel Bueno, del Servei Exterior de la UE. Menció particular a Ferran Tarradellas i l'equip organitzador del acte.