"When Princess Europa was kidnapped by Zeus in bull’s disguise, her father, Agenor, King of Tyre, sent his sons in search of his lost daughter. One of them, Cadmon, sailed to Rhodes. In Delphi he asked the Oracle about his sister’s whereabouts. On that specific point Pythia, true to her habit, was evasive -but she obliged Cadmon with practical advice: "you won’t find her. Better get yourself a cow, follow it and push it forward, don’t allow it to rest; at the spot where it falls from exhaustion, build a town".
Zygmunt Bauman



dissabte, de maig 06, 2017

Macron i el reflex aixafaguitarres

(Publicat a l'edició paper del diari ARA, 06.05.17) 

"Faci el temps que faci aquest diumenge, el fenomen Macron ja constitueix una tempesta inèdita. El candidat de 39 anys aspira a trencar tres motllos de la V República. El primer, superar com ja va fer el 23 abril les quatre formacions polítiques que han ocupat l’escenari des del 1958. El segon, aconseguir que un país que fins fa 8 mesos semblava abocat a la banalització autoritària de l’FN, inverteixi el guió i es decanti per un centrisme europeista sense estridències. Un canvi de 180 graus francament sorprenent tenint en compte que la societat gal·la acaba aquest mandat amb un fort sentiment d’inseguretat, de pessimisme i de por després de dos anys d’atacs terroristes i d’una presidència mal entesa com la d’Hollande. Per saber si trenca el tercer motllo s’haurà d’esperar a les legislatives: un bon resultat d’En Marxa pot significar la renovació d’un terç de l’Assemblea. En només 15 mesos, doncs, emancipació partidista, fre al populisme i renovació de la classe política. S’hi haurien d’afegir dos ingredients: una mica de chance -què hauria passat amb un Alain Juppé?- i una cultura institucional particular -deia De Gaulle que les presidencials franceses són el millor escrutini al món perquè es produeixi la simbiosi entre un home i un poble-. En aquest sentit, al Cèsar el que és del Cèsar.

Dit això, la Macron-folie té un precedent que dona pistes i que potser permet ajustar l’equilibri sempre delicat en política entre les expectatives i la realitat: l’elecció presidencial del 2007."